Globedia.com

×

Error de autenticación

Ha habido un problema a la hora de conectarse a la red social. Por favor intentalo de nuevo

Si el problema persiste, nos lo puedes decir AQUÍ

×
×
Recibir alertas

¿Quieres recibir una notificación por email cada vez que www.criterioliberal.com escriba una noticia?

Concentración mallorquinista delante del palacio de S´Almudaina

29/12/2009 13:15 0 Comentarios Lectura: ( palabras)

Noticias CNL-CMA

El 30 de diciembre el PLIB (Proyecto liberal Balear) realizará una concentración mallorquinista delante del palacio de S´Almudaina en Palma. El motivo de la misma es intentar que este significativo día de la conquista de Mallorca se celebre con un estandarte que no este catalanizado. De hecho según nos manifiesta el presidente del proyecto Liberal Balear D. Francisco Fernández Ochoa, para el orgullo de todos los liberales de Aragón y de Mallorca, llevará escrito el nombre de Aragón en el estandarte que es el que de verdad le corresponde.

La noticia sobre la concentración escrita en perfecto mallorquín, "no en catalán", traslada igualmente la reivindicación y el espíritu de la ciudadanía de las islas Baleares sobre su verdadera identidad histórica que está siendo avasallada por los nacionalistas catalanes, que quieren constantemente imponer su cultura y cambiar la historia del pueblo balear. En Baleares "no se habla catalán" sino mayorquín, muy a pesar de los intentos constantes de acabar con las modalidades lingüísticas propias de la región. por eso la concentración constituye un acto reivindicación de la identidad y cultura mayorquina.

Concentración Balearista:

Sa Coordinadora d'Entitats Balearistes (C.E.B.), farta de ses magnífques i nepotistes prebèndes Institucionals a una "Obra Cultural" que només sap nodrir a grupuscles pancatalanistes i dú en vaixell des de Catalunya elements subversius "Kales Borrokas", absolutament anticonstitucionalistes, per tal de fer grosa s'anomenada "Festa de L'Estandard", conmemoració d'una fita per la qual, aquest sector absolutament minoritari dins el sentir des Poble Balear, considera i celebra (a més d'obviar, amb greu falta ètica, altres consideracions de magna importància) sa nostra "gloriosa" entrada en es presumptes "Païssos Catalans", convoca, en nom de sa Dignitat des poble Balear, per primera vegada al poble a sa Plaça Abú Yahya, es proper Dimecres 30 de Desembre a les 19:30 hrs, en memòria dels assassinats en nom d'aquell Deu catòlic d'aleshores en favor de sa Dignificació de s'identitat privativa Balear, que (en conseqüència amb tots ets estudis dets historiadors neutrals) ni acaba ni comença amb el Regnat Almohade, però que en virtut des fatal esdeveniment des qual (que representa tots es substractes culturals que formen part de sa nostra identitat), fixa una fetxa digna d'honorar.

Amb aquest motiu, se reprodueixen quatre o cinc estractes d'articles de personalitats molt eminents i nostrades (-n'hi ha molts més, però s'espai comana-) que donen un poc de llum al motiu de sa nostra convocatoria cívica. No se tracta, com mos han comentat alguns membres de sa C.E.B., de cap homenatje religiós ni de reivindiar-mos com a hereus des moros (hi ho som en certa mida). Se tracta d'un acte de desagravi en consideració a una Història que comença des de l'Auba dels temps i d'una manifestació, que celebrant sa nostra re-entrada al mon Occidental, constitueix una alternativa a sa hiper-polititzada festa de "L'Estandard", a on darrerament se mostren més senyeres estelades que s'Estandard d'Aragó. L'any zero de sa nostra història i personalitat no comença al 1.229:

@ Article publicat a s' "Última Hora" a on el Premi Ramon Llull i personatge propost al Nobel de la Pau, D. Llorenç Vidal Vidal, parla sobre:

"El 31 de Decembre i es Genocidi de 1229"

29 de Desembre de 1995 "Ultima Hora"

"El 31 de desembre, aniversari de sa conquesta de la ciutat de Palma per Jaume el Conqueridor, té per Mallorca un doble simbolisme. D'una banda sa conmemoració de sa gesta que reincorpora sa nostra Illa al món occidental a través de la Corona d'Aragó, i d'altra es final de s'etapa islàmica des reialme mallorquí. Peró molt s'ha parlat popularment de sa primera significació i massa poc de sa segona, sobretot si consideram que s'història no avança a bots, sinó que és un "totum continuum" -valga s'expressió- que se desplega per evolució progressiva des de s'època pre-talaiòtica fins es nostros dies, en una "executòria històrica almanco cinc vegades mil.lenària de l'espai balear", com destaca el Dr. Alvaro Santamaría a sa seva recent i documentada obra "Ejecutoria del Reino de Mallorca". És per això que Abu Yahya, es darrer walí musulmà illenc -relativament autònom i que governava en nom del Califat almohade- esdevé una figura de notable importància en es devenir històric multicultural des poble mallorquí, ja que és per Mallorca i en relació al Rei En Jaume lo mateix que Boabdil -més de dos sigles i mig més tard- serà per Granada i en relació als Reis Catòlics. Es vera que sabem relativament poc de sa seva vida. Sí mos consta, pes "Llibre des Feyts", sa defensa desesperada que va fer de la Medina Mayurqa, però mos resta conèixer amb exactitud molts d'altres aspectes, com, per exemple, es seu destí posterior, que segons Al-Majzumí, en el seu "Kitab el Mayurqa" o "Kitab Tarikh Mayurqa" (Llibre d'Història de Mallorca) va ser de tortura i mort a mans des conquistadors. Unicament una supina ignorància de sa nostra història nacional pot fer que es mallorquins d'ara ignorem es seu significat, un significat romàntic que he evocat en un romanç * que he fet ple de resons -més o manco llunyans- del romancer popular. (*Mes endevant se reprodueix dit romanç)

@ Extr. d'un article a on l'emèrit Dr. Piña Homs parla sobre:

"El 31 de Decembre i s'Obra Cultural Balear"

7 Gener de 08, "El Mundo – El Día de Baleares"

(...) Mai vaig estat a favor de sa Festa de "sa Conquesta". Vaig escriure, fa anys, que era un despropòsit a s'Espanya oberta als valors de sa convivència democràtica, això celebrar sa memòria de sa major massacre de sa nostra història, amb un Jaume I lloant-se, al seu llibre des feits, d'haver aniquilat a més de 20.000 musulmans res més aconseguir entrar a sang i fog a Ciutat de Mallorques (Medina Mayurqa) un 31 de decembre de 1229, lo qual és una afirmació totalment exigerada, ja que es sarrahins no podien ser tants, ni era possible tanta matança en tan poques hores. Sa festa, de tradició mitgeval, ja estava en procés de decadència des des canvis liberals del segle XIX. Sa Nostra progressia, apuntada an es nacionalisme i que no era excessivament il·lustrada, va caure en sa contradicció de celebrar aquella massacre, maldement s'identifiqués amb es nacional-catolicisme franquista, amb tal de enaltir sa nostra entrada a s'història dels Països Catalans. Jo continuaria celebrant s'event, però apel·lant a s'entenimient, a sa recuperació des nostro llegat greco-llatí i cristià, forjador des nostro sistèma de llibertats, sense es recurs a memòries històriques de vencedors ni vençuts, i encara manco, a ses essències d'un catalanisme que només compartiexen uns mils de mallorquins, que tots junts, maldament un poc estrets, caben dins un parell des vagons (forrats d'or) de s'Obra Cultural "Balear" (....)

@ Extr. d'un article del Dr en Història Antoni Màs i Forners:

"Història d'un pany i una clau"

"I llavó venguérem es mallorquins..."

27 Març de 06, "Ad Modum Maioricensim", de s'autor de "Esclaus i Catalans"

"...De jove vaig estodiar sa conquesta de Mallorca, a on se deia que es catalans la havien repoblada. Es pagesos ho resumien, tots convençuts, poc més o manco amb aqueixes paraules, que "això va durar fins que va venir el rei en Jaume, que va treure a defora es moros i llavó venguérem es mallorquins". Més d'un pic em demanaren d'on era que venguérem. Em fa l'efecte que la meva resposta –de Catalunya— no els feia gaire gràcia. "Potser", "si tu ho dius deu ésser així", "no m'ho haguera pensat mai" i qualque sortida remolesta i desconfiada –¿com: "això t'ho han dit a s'escola?"– (...) Es pagesos que jo tractava, no se qüestionaven per res si allò que havia fet el rei en Jaume -"treure a defora es moros"- havia estat bo o xerec. Però sí que pareix que es record que Mallorca havia tengut uns altres amos els inquietava i els creava una certa "mala consciència"; més que res, per allò d'haver pres sa terra als "moros". I això, a parer meu, és perfectament comprensible, perquè aquella gent s'havia criat en una societat pagesa, a sa qual sa terra era es bé més preuat i es robatori (...) un des crims més detestables (...). De qualque manera es pagesos mallorquins reconeixien els "moros" com a legítims propietaris de la terra.... Històries d'un temps en què la terra ho era tot i en què robar-la era un dels pitjors crims que podria cometre un pagès".

PD: En Toni Màs és un homo jove. El coneixem. Aixó de rematar s'article diguent que són "Històries d'un temps en que tal i qual" no ha canviat massa des de que va descobrir, en relat autobiogràfic, que es seus païsans pagesos no admitien venir des catalans. Encara romàn sa percepció no tan sols des pagés (ell se considera "foraviler il·lustrat"), sino a tot es poble balear.

CONTESTES AN AQUEST ARTICLE:

Espigolador. 29/03/2006: Fa un temps vaig ser per Son Forteza de Manacor, varen ser molt amables, i me contaren un caramull d'històries d'aquella possessió impressionant, entre d'altres que als anys 60 hi havia estat un investigador, crec que me digueren malines, fill del president o d'un ministre, que comparagué amb una copia des planol de ses cases tret d'una biblioteca d'un país de l'orient mitjà (Arabia, Egipte o Jordània), afirmant que allò havia estat una madrassa (...)

Amerim. 02/05/2006: Per abundar amb es moros, quan jo era petit tenia sa certesa que per aquella serralada que dibuixava el cel encara hi havia moros amagats, que no els havien fet fora del tot. Amb altres paraules, que es conflicte per la propietat d'aquesta terra encara no havia estat resolt. També me contàren que ses mores encara guardaven ses claus de ca seva per si qualque dia havien de tornar.

@ Article a de s'escriptor Daniel Terrassa titulat:

"Abú Yahya, es Mallorquí, i Jaume I, es Foraster"

5 de Gener de 2009, Blog de s'escriptor i periodista Daniel Terrassa

"Cada canvi d´any me veig obligat a embrutar es blanc immaculat des post escrivint sobre sa Festa de l´Estendard, sa commemoració de sa triomfal entrada de Jaume I d'Aragó a Palma (llavors Medina Mayurqa) i s'abús que d'ella fan es meus amics nacionalistes. Aquest any és una excepció.

S´ha de reconèixer que cada any milloren: En aquesta ocasió no va haver vives a ETA, sa qual cosa és d´ agraïr, però sí se van corejar ets habituals crits ofensius marca de la casa cap a Espanya i ets espanyols. Com a novetat importada de Catalunya, destaca sa crema de sa bandera espanyola per part de dos subjectes encaputxats, acció festejada per tota sa tribu per sa seva vistositat i originalitat. També s´ha de dir que ets organitzadors de s'esdeveniment, sabedors des seu reduït nombre a les illes, havien sol·licitat reforços a sa "nau nodriza", sa Metròpolis, on resideixen "es nostros nous senyors: Catalunya". Així que es dies previs a aquest aquelarre va desembarcar a Mallorca un nodrit contingent de quisóns catalanistes, sa majoria membres de ses Joventuts d' ERC, duguent ses seves estelades i ajudant als seus companys de sa sucursal catalanista de Mallorca a fer més renou i omplir una miqueta més es carrer.

Paral·lelament, es partit "Ciutadans" havia organitzat un acte menys sorollós a la plaça Abú Yahya de Palma. Que qui és aquest Abú Yahya?...

Idó aquest personatge, amagat dins s'història oficial de ses illes, va ser ni més ni manco que es governador almohade, es number one de Mallorca fins que va ser vençut i assessinat pen Jaume I a sa batalla de Porto Pi a l´any 1229. Una vegada presa Medina Mayurqa, s'exèrcit de mercenaris del Conqueridor va passar a degolla a tota la infidel població de sa ciutat (ell mateix se jacta al "Llibre des Feyts").

És curiós que es mateixos catalanistes, tan progressistes que diuen ser, aquests que retreuen a Espanya sa celebració, a propòsit del 12 d'Octubre, des genocidi dets indígenes americans i que avui s'indignen davant es bombardejos israelians en Gaza, és curiós repeteix, que aquests mateixos s'hagin oblidat que es seus herois també tenen ses mans tacades de sang i que sa seva pàtria, com totes, va ser construïda sobre muntanyes de cadàvers

Sa paradoxa és que n´Abu Yahya i tots es musulmans que van morir en aquella gloriosa conquesta eren es mallorquins autèntics, no així en Jaume I i es seus soldats, que eren FORASTERS. Ja ho va recordar al pregó de fa alguns anys s'escriptor mallorquí Pere Morey, vestit de moro per s'ocasió. Més contradiccions en es discurs d'aquests patriotes-progressistes presumptament laics i tan combatius contra l'Església Catòlica actual: Estan glorificant a un rei que com molts altres monarques medievals, deia lluitar en nom de Déu i la Cristiandat, per lo que "matar musulmans se convertia en un fet lícit, lògic i gloriós", que contava amb es beneplàcit des bisbe o Papa de torn.

Per "Ciutadans" no hi ha res que celebrar simplement perquè es genocidis no han de celebrar-se. Jo no sóm tan radical com ells, pens que és més assenyat relativitzar aquests fets: És absurd jutjar amb es criteris ètics i morals d'avui lo que varen fer en Jaume I a Mallorca o en Pizarro a Perú, perquè ells pertanyen a altres èpoques. Però ja sabem que si un recerca a s'Història sempre troba es pretextos adequats per justificar es seus objectius. Si hi ha mallorquins que prefereixen ser catalans a espanyols me sembla bé. Però que no me digan que ells són es bons mallorquins i sa resta som es dolents. No hi ha problema, per mi que segueixin organitzant ses seves orgies "patriòtiques", si és possible sense rompre ni cremar res. I que per favor, a sa resta que mos deixin en pau".

@ Extr. d'un article de s'Escriptor i Editor Don Lluís Ripoll:

"Des seu llibre: Primeres Lletres Mallorquines"

"Capitol Madina Mayurqa"

Primeres Lletres mallorquines. Ars Libris, Barcelona, 1971

"Sa civilització àrab va deixar un important sediment en es poble mallorquí, des qual conserva una part molt important. Es caràcter mallorquí te traces àrabs; sa seva discutida negligència, sa seva glosada calma, es seus trets fisionómics són àrabs. Moltes de ses costums des mallorquins també ho són: a sa nostra llengo nombroses paraules provenen de l'àrab, ses més evidents són aquelles que comencen per "al", per "ben" o per "bini". Ses cançons des pagesos quan executen ses feines propies des cultiu -encara sia amb lletres modernes- són també asombrossament morunes. I així, res més parescut a un moro que un pagés, quan amb ses seves eines conra un camp o se posa a batre a ses eres, o entretén es seu temps, baix l'august sol de s'estiu, de cadències del tot africanes. S'indumentaria, que encara romàn a tot event lúdic o religiós, és també àrab".

@ Extr. d'un article des periodista Antoni Cantarellas:

"31 Desembre: Politització d'una fita històrica"

-Escrit a una publicació de "Premsa Forana"-

(...) Voldria homenatgear sa memòria d'aquella pobre gent, en representació de tots aquells mallorquins assessinats. Es nom musulmà des darrer Wali d'Al Mayûrca fou: Sidi Abu Yahya Muhammad ibn Ali ibn Abi Imran at-Tinmalali Valí Al Mayûrqa

I en caràcters arabics: ? ??? ???? ?? ???

(...) Ses meves referències, a més des "Llibre d'es Feyts" i tota s'informació de que he estat testimoni amb gairebé 20 anys des titol d'Investigador de s'Arxiu del Regne de Mallorques", provenen, sobretot, des llibre a on es darrer sarraí compta es relat de sa "Conquesta": "Kitab Tarikh Mayurqa" ("Llibre d'Història de Mallorca"), trobat a una tenda del Magreb no fà encara 10 anys. En aquest relat, un des darrers sarrains mallorquíns que resistiren al petit califat de sa Serra de Tramuntana -s'autor de sa crónica des vençuts- i que va poder escapar, mos diu, i són aquestes paraules d'un pensament sociològica, filosòfica e històricament, paradigma que fa palesa sa diferència entre un Islam civilitzat i piadós en front d'un cristianisme fonamentalista i avassallador (avui en dia ses coses pareix que s'han invertides, peró aixó no minva sa veritat històrica):

"No existeixex entre l'Islam i el Cristianisme cap antagonisme, i malànima és tot aquell que és renuent a acceptar-lo" (Sg. XIV). Més endevant, després de relatar com en Jaume assassina un fill d'Abu Yahya devant d'ell, i se queda amb una de ses seves filles, s'autor relata tot es suplici des Walí i afirma que es principal instigador de sa crueltat contra es sarrains és el Bisbe de Barcelona (...). Ses principals instigacions contra los diferents Regnes o Dignitats de Balears foren financiades per Barcelona: Sa conquesta al 1229, s'usuparció d'en Pere el Ceremoniós contra el Regnat de Jaume III, i, entre d'altres (hem de recordar s'advertència des "Privilegis de Gaeta"), es recent intent de Conqüesta de part de sa Generalitat de s'autoproclamada -i efirmera- República Catalana al context de sa Guerra Civil (...).

"EVOCACIÓ D'ABU YAHYA, DARRER WALI MUSULMÀ DE MALLORCA"

Pe'n Llorenç Vidal

¡Què en serà de ma Mayurqa

quan arribin es cristians,

si ses naus d'Aragó vénen

carregades de soldats,

catalans i aragonesos

i cavallers occitans,

reforçats per mercenaris

des regnes continentals!

¡Què en serà de ma Mayurqa,

que ara és un país de pau

sota s'arc del cel benigne

de la fe des musulmans.

Aquí vivim en concòrdia

es mallorquins vells d'antany

i es mallorquins venguts d'Africa

com un poble de germans,

units en sa tolerància

i creences de l'Islam!

¡Què en serà de ma Mayurqa

ara que ja han arribat

i que assetgen Bab-el-Kòfol:

la volen enderrocar

per entrar dins sa medina

aquests nssara forans!.

Així pensava Abu Yahya,

nostàlgic al seu palau

mirant des de s'Almudaina

el més bell de tots els mars.

GUILLEM D'EFAK: L'ULTIM (Versionat)

ES DARRER

Des des cim més alt

de sa meva pàtria:

Tem que quan conteu

aquesta vostra Conquesta

direu que tan sols trobàreu

sarraíns amb sos braços oberts

Quan és més be lo contrari:

deixàreu buida nostra Pàtria.

Vàreu sembrar blat

en lloc de nostra hortalissa

i en lloc de divines panses

tonels de vi des rem féreu

Esclavitzàren per força

es pocs aglapits vius.

Callareu al muetzí,

eixordàreu ses campanes,

robàreu es nostros fills,

treiereu es vel a ses mares.

Ai que ho han esvaït tot.

Ai i encara més ai!

Ai i més ai i ai encara.

Amb sos ulls entelats,

veig impotent com voltors

ses carns des morts espipellen,

ni ets ossos des caiguts queden,

es d'aquells guerrers vençuts.

Viu mai m'agafaràn

aquets rossos de'ulls clarets

que en torturar són tan destres,

que a la Medina entraven

amb torxes per ses finestres

Ai des rafals i alqueries,

ses almonies regalades!

Ai s'enguinar des cavalls,

ai, sa cançó de ses aigos.

Tot lo Plà romàn mut.

Ai i encara més ai!

Ai i més ai i ai encara.

Clases Medias Aragón


Sobre esta noticia

Autor:
www.criterioliberal.com (1605 noticias)
Visitas:
325
Tipo:
Reportaje
Licencia:
Copyright autor
¿Problemas con esta noticia?
×
Denunciar esta noticia por

Denunciar

Comentarios

Aún no hay comentarios en esta noticia.