Quan passejo per la ribera i veig tots els conreus, l´aparellament de les aus, i tota la bellesa natural que ens envolta, em pregunto que qui dimonis s´han cregut que són aquesta gent que es creu amb el dret de destruir-ho i que realment ho vol destruir per interessos particulars. Què fácil és negociar amb béns que no tenen amo, s´apropien de les coses com si foren d´ells i damunt ells són els bons i nosaltres els que segons ells, no volem donar aigua. L´aigua no la podem donar perquè no és nostra, ni ells la poden agafar perquè tampoc és d´ells, però ha de ser molt el que poden guanyar perquè no s´ho treuen del cap. Encara que es vagin solucionant les coses sense el transvasament, ells ho tenen en ment i van fent. Hi ha sequera a Barcelona i el primer que se´ls ocorre és fer el transvasament. I resulta que hi ha una canonada trencada al pas de Badalona que perd 216, 000 litres d´aigua al dia, és a dir, 9, 000 litres d´aigua cada hora. Això qui ho enten? O sigui, que és més fàcil fer el transvasament que arreglar una canonada!. Estaven fent una desalinitzadora però no hi havia temps. “A situacions dràstiques, mesures dràstiques” -segons va dir el nostre principal mandatari “català” per la tele. Sortosament, la naturalesa ens va salvar! Va ploure molt i ja no hi havia una situació d’emergència. Però analitzem aquesta frase. Aquest senyor reconegué que el transvasament era una mesura dràstica, o sigui, que salvaríem a uns i ens faríem fotre els altres. Destruïm als “paletos” del sud de Catalunya que en són menys! I dic “paletos” perquè sincerament, crec que ens veuen així. Per què canvien el nom?... Com ens mou la paraula transvasament, llavors li canviem el nom i diem interconnexió de xarxes, queda millor però igual ho entenem. Que tenim més vocabulari senyors! Ja s´ho poden treure del cap i deixar de buscar motius per transvasar l´Ebre perquè no hi ha cap motiu racional per fer-ho, i com diuen uns cantautors de la terra, no volem convertir-nos en una terra de sal perquè som la sal de la terra!