Globedia.com

×

Error de autenticación

Ha habido un problema a la hora de conectarse a la red social. Por favor intentalo de nuevo

Si el problema persiste, nos lo puedes decir AQUÍ

×
×
Recibir alertas

¿Quieres recibir una notificación por email cada vez que Irene Roda Sanz escriba una noticia?

La Generació d'EGB

20/06/2010 22:58 2 Comentarios Lectura: ( palabras)

Fa uns dies, em vaig afegir al grup de “la generación de la EGB” i em fa sentir nostalgia i pena a la vegada. Els d´aquesta generació hem vist molts canvis també..

Fa uns dies, em vaig afegir al grup de “la generación de la EGB” i em fa sentir nostalgia i pena a la vegada. Els d´aquesta generació hem vist molts canvis també. No tothom tenia tele i anàvem a casa de la veïna que tenia tele en blanc i negre. Recordeu a Tarzan i a Jane, els de la foto de dalt? I recordeu que només teníem una cadena? En canvi, ara en tenim quaranta-mil i no sabem quina mirar, i encara tenim el valor de dir que no fan res a la tele. Ens anàvem a dormir d´hora amb la Familia Telerín, la recordeu? Era més humà, personatges infantils dolcets i entrañables, no com la mena de coses abstractes que posen avui dia que igual a un nen molt petit li fan por. També recordó la màquina de cosir a totes les cases, que ara ha passat a la història. Cap casa o gairebé cap casa té una màquina de cosir, ni falta que ens fa, veritat? Ja que no donem temps a la roba per a que s´espatlli. La tenim unes quantes temporades per l´armari arraconada i després la donem. Hem de canviar sovint de roba, marques bones, i res de sargits a la roba del nen! Aquesta és la política d´avui dia. Pareix que si portem un jersei d´un any a l´altre la gent hagi de pensar, ui, mira, porta el mateix jersei que l´any passat! Ens hem aburgesat! Amb la butxaca plena o no, però sobretot hem d´aparentar! Ai Déu meu què equivocats anem!

I els cotxes? Què em dieu dels cotxes? Abans, als 18 anys no t´esperava un BMV o un Audi o similar a la porta de casa. Llavors tenies cotxe si amb una mica de sort el papa et deixava el seu quatre llaunes o la citrala que dèiem. Però, el joven d’ avui dia ha de portar un bon cotxe, encara que ens empenyorem al banc però un cotxe per cada membre major d´edat de la família si es possible, en cap cas compartir. Independència! Sí senyor! Hi ha dinerets! I encara que no n´hi hagi, endavant amb els préstecs, ja ho pagarem, però sobretot que el nen o la nena tingui el seu cotxe! Res de compartir, cadascú el seu!

També recordo molt la meva infantesa, una infantesa feliç, jugant per carrer, i no sabeu el què em pena que les meves filles no hagin tingut aquest privilegi, els nens érem nens i nenes, no sabíem de política, d´enveges, d´odis, simplement érem infants i com a tals vivíem, no com ara que a no cap edat ja no creuen en els Reis Mags, que els fem grans abans d´hora i que no els deixem ser infants. Ja els posem de ple al món dels adults i és normal perquè és amb qui conviuen ja que entre ells ni conviuen ni en saben perquè no tenen el seu espai, la seva llibertat. I parlant de llibertat, jo llavors encara no tenia ni idea de la situació del país, quan sentia les cançons reivindicatives de la època, que per cert, ja faria falta cantoautors com aquells, fa falta gent que tingui sang a les venes i reaccioni… quan sentia parlar de llibertat, d´independènica, d´Estatuts d´Autonomia, de democracia, …sonava bé, pareixia una bicoca, un canvi fantàstic. Una lluita amb un triomf garantit. Sobretot havia de canviar el país, encara que per a nosaltres ja estava bé, no sabíem res d´aquells embolics, havíem de progressar i de fet, sí que va progressar el país, però amb els anys he vist que no estàvem preparats per aquell progrès, ja que després de 40 anys de repressió se n´ha fet un gra massa, a poc a poc s´ha anat confonent tot, s´ha confòs la llibertat amb el llibertinatge, s´han perdut els valors, el que abans es considerava bona persona, ara es considera tonto o ingenu, el que en aquell temps se l´anomenaria un cara dura o poca vergonya, ara se´l considera molt intel.ligent i espavilat i sí, tenim llibertat de dir el que pensem però ens hem d´atendre a les conseqüències per tant, democràcia no n´hi ha ja que hem de passar tots per l´embut. Segueix manant el lema de “o sí o sí” perquè si dius que no, ho tens clar, encara que jo sempre diré no a la hiprocresia, la prepotència, a la falta de respecte i a la falta de llibertat i diré les coses pel seu nom. I jo sempre, amb respecte, defensaré els valors i els princis, les meves idees i els meus arguments. Per això sòc d´aquella generació, una generació reivindicativa, amb principis i equivocades o no, amb les idees clares. Visca la generació de l’ EGB!


Sobre esta noticia

Autor:
Irene Roda Sanz (3 noticias)
Visitas:
338
Tipo:
Opinión
Licencia:
Distribución gratuita
¿Problemas con esta noticia?
×
Denunciar esta noticia por

Denunciar

Etiquetas

Comentarios

×
¿Desea borrar este comentario?
Borrar
0
+ -
Responder

Vinaches (21/06/2010)

Muy nostálgico y muy cierto tu artículo. Yo también soy de aquella generación. Me ha chocado ver que te expresas en Catalán. Y digo me ha chocado porque es la primera vez que veo que en Globedia alguien se expresa en esa lengua. Hablo valenciano, muy similar, pero no comparto que en una publicación de ambito internacional, se publique en Catalán. Más que nada porque

0
+ -
Responder

Vinaches (21/06/2010)

la gran mayoría de personas que leen en Globedia, son castellano parlantes, y pienso que sería de mayor difusión si unificasemos la lengua. Aún así enhorabuena por tu artículo y por tus pirncipios. Saludos