Hi he acudit a la intifalla altres cops, però he de dir que mai hi ha agut tanta harmonia entre intifalla i falla. Hui, és el dia en el qual la premsa dura del sector radical de València,  Las Provincias ha decidit fer-se eco de la intifalla. Las Provincias (no el diari mític de Teodor Llorent,  Las Provincias de hui, que han arribat a recolzar atemptats amb bomba contra sectors culturals valencians) hui han dedicat un ampli article a la intifalla amb un titular que només és un àpat de tot l'article. "Grupos radicales intentan politizar la mascletà con protestas diarias". El contrapunt a aquest titular és que en el contingut podem trobar: "La Intifalla busca atraer colectivos de afectados por el IVA cultural,  recortes en sanidad,  educación pública y la huerta". Ja hem anat massa lluny, ara l'IVA i la sanitat són reivindicacions radicals (no diguem la defensa de la terra o de la llengua) pareix que pel llenguatge del diari els radicals són sempre els altres. Però el més flagrant de l'article és assegurar que fins a la Primavera Valenciana no va existir un moviment de protestes baix del balcó. És un error clau per a un periodista informat, i per damunt de la resta d'inexactituds de l'article amb l'antiga excusa de fer servir a la fallera major com a escut humà per exemple, aquesta és la que més mereix ser corregida.

Els darrers anys, la íntifalla ha sigut nombrosa també, inclús el dia de Sant Josep de l'any passat tot el carrer enfront de la façana de l'ajuntament demanava la dimissió durant més d'una hora al president Alberto Fabra. Però l'esperit i l'acceptació del carrer ha canviat prou des de fa tres anys fins hui. Ja no tornaran a identificar-nos amb una amenaça per a les falles mai més sense deixar veure la caspa. Hem passat la prova de foc d'amollar la protesta social a la figura de la mascletà, respectant la figura representativa de la fallera, de fet, llevant-li el caire masclista que va introduir la cristianització de la festa durant la dictadura, i reinterpretant la fallera amb la imatge d'una dona lluitadora i insubmisa. Eixe és de fet el logo de la intifalla, la fallera lluitadora. Per als qui veuen en la fallera una mena de xiqueta bonica que te que plorar i portar flors a la verge,  es escandalós donar-li eixa volta transgresiva a la figura de la fallera. "No falta la imagen de una fallera con un pasamontañas cubriéndole la cara por completo. En otros carteles de convocatorias ha aparecido llevando una metralleta." No obstant, la societat valenciana es prou oberta, i la majoria social pensem que València està preparada per acceptar que les dones també tenen esperit insubmis i de lluita, i que no serveixen només per plorar i portar flors. Pot ser que la intifalla siga la única tradició fallera que respecte a les falleres com dones mes que com un florero vivent. I quan s'acostumen els que no s'hajen acostumat a que la Intifalla a nascut per a quedar-se per a sempre, posiblement se n'adonen d'aquesta realitat. Fa uns anys que la recepció de les falleres després de la intifalla era un acte minoritari i molt snobista on Rita Barberà competia amb la Fallera Major per un protagonisme que hui li ha tornat la intifalla a la fallera major. 

També sabem que hi ha turistes que vénen a veure la intifalla (a banda de les falles) i que inclús algunes falleres han mostrat el seu suport en sentir el crit de "Falles si, corruptes no!". Si hi afegim la pura intenció que hi tenim els participants de fer servir la intifalla com un vehicle de difusió de l'esperit crític, valencià i àcrata de les festes, es podria dir que estem començant a convertir la intifalla en una tradició fallera.

El fet que fa explicable açò és prou paradògic, i és on manca l'article de Las Provincias que no vol buscar l'origen de la intifalla. I és que, de fet les intifalles encara que arreplegaren el seu nom i reivindicacions el 2012 després de la Primavera Valenciana, no obstant això, la precursora de les intifalles es Rita Barberà i el seu grup d'assessors. L'any 2010, mentre que l'alcaldessa convidava a De La Vega a la Mascletà del 17, els assessors s'encarregaren que un grup de militants es col·locaren entre els fallers a fer-li una intifalla a De La Vega, perquè Rita poguera defensar-la. Les explicacions donades és que no es podia fer res perquè no existeix la figura de concentració il·legal dins d'una concentració legal. Eixes explicacions foren un germen perfecte perquè començara la Intifalla. De fet, el que és estrany és que no es feren abans.

Des de llavors, els reis, els presidents, els super-consellers, i els ministres ja no es deixen veure per la mascletà. I si perdre la seua major arma de difusió del seu sistema polític no és un clar signe de debilitat política. Res no ho és.

Les intifalles encara que arreplegaren el seu nom i reivindicacions el 2012 després de la Primavera Valenciana, la precursora de les intifalles es Rita Barberà i el seu grup d'assessors

Aquesta intifalla, possiblement perquè ja està acceptada com una tradició fallera per tothom, des dels policies locals fins a les mateixes falleres que hi han recolzat, per molt poc que li agrade al lector de Las Provincias els crits de "Falles si, corruptes no!" (estem esperant que algú de la JCF ens convide a la cavalcada del Ninot encara) o potser és que ja tenim experiència en Intifalles, i que les tenim perfeccionades. Si hem pogut tindre errades en qualsevol moment hui la intifalla és perfecta. Els dies que no som multitud, sempre som prou gent, els que més fort li aplaudeixen als pirotècnics i a les falleres, els que més fan el show durant tot l'acte, i sobretot els que mostren les debilitats del règim hereu del pacte del pollo al voltant d'eixe acte.

I és que hi ha prou símptomes inequívocs que com diu la intifalla "Rita Barberà està acabà": Per començar volen disputar el sentit del "caloret" amb la intifalla. Fan pins de la frivolitat del Caloret, no perquè estén orgullosos del caloret. Si no per pur nerviosisme: el pin del caloret que tant enfada a molts només té un significat: "No tenim res, som uns showmans i fem el ridícul perquè et rigues, si no ens votes, no podrem seguir fent el show", és a dir, no és que ens prenen per idiotes, és que només parlen per als idiotes perquè saben que els únics fidels que es queden són idiotes (ja que ací no els volen ni els empresaris). I això és tot el que tenen.

Un altre símptoma inequívoc és la reacció dels sectors apolítics en la intifalla que fan servir el caloret, no de forma reivindicativa però si ridiculitzadora, i sobretot la reacció de l'ajuntament. Els assessors ixen per les finestres perquè no s'ho creuen: la intifalla cada dia és més nombrosa, i encara que Luis Salom, pose estratègicament familiars i amics del PP al voltant de la intifalla la seua presència és anecdòtica. El cabreig de Luis Salom, mentre la gent de la mascletà li cantava "pequenyo Nicolás, tu també cauràs", d'Alberto Fabra de no eixir a saludar, de Rita d'emular el "Pan pal poble" de Maria Antonieta burlant-se de la intifalla (cossa que fa habitualment des de 2012) justament quan es manifestaven les víctimes del metro, és una mostra d'un règim que no aguanta més.

Com a dada explicativa del sentit de la intifalla, explicar que abans que es fera al baròmetre de Març s'evidenciava una pujada de la popularitat de l'alcaldessa durant les falles. Ara, des de 2012 eixa tendència ha canviat radicalment. Les falles han passat de ser un vehicle de difusió per al PP a una mala passada electoral

El canvi hi ha d'arribar a tots els llocs i la cultura popular és el primer canvi de tots. Les falles volen tornar al poble i aquestes falles hi ha prou propostes amb aquesta intenció. Cada intifalla es veu més clar com es rovella l'estaca. Recomane vindre a veure-ho amb els teus propis ulls.