Globedia.com

×

Error de autenticación

Ha habido un problema a la hora de conectarse a la red social. Por favor intentalo de nuevo

Si el problema persiste, nos lo puedes decir AQUÍ

×
×
Recibir alertas

¿Quieres recibir una notificación por email cada vez que Solaz escriba una noticia?

La Real Acadèmia de Cultura Valenciana

27/10/2010 02:13 0 Comentarios Lectura: ( palabras)

Fundada en 1915 en la finalitat de promoure l’investigació de la cultura valenciana, difondre i publicar el resultat de l’investigació, defendre els valors culturals del poble valencià i formar un archiu i una biblioteca sobre temes específicament d’est ambit

A lo llarc dels seus mes de noranta anys d’ existència, la Real Academia de Cultura Valenciana ha complit els seus fins baix els auspicis tant de la Diputació Provincial de Valencia com de l’ Ajuntament de Valéncia, el qual ya en 1917 cedi per al seu domicili social el Saló del Consulta de la Llonja de la Seda.

Els excelentíssims senyors President de la Diputació Provincial i l’ Alcalde de la Ciutat de Valéncia son el President i Vicepresident d’ Honor de la Real Academia de Cultura Valenciana; Acadèmics nats de la mateixa, tenen sempre veu i vot i podran intervindre en l’ elecció dels seus Acadèmics.

La configuració de l’ Estatut Autonomic, a la llum de la Constitució de 1978 i la creació de l’ autogovern per al poble valencià, després de l’ aprovació de l’ Estatut d’ Autonomia de la Comunitat Valenciana en 1982, aconsellen la futura adequació de les entitats públiques a la nova realitat autonòmica i, per tant, en el seu dia, l'oportú reconeiximent de la Generalitat Valenciana com a Institució baix els auspicis de la qual podrà desenrollar les seues activitats la Real Academia de Cultura Valenciana.

Per una atra part, es fa necessari adaptar les normes per les quals ve regit-se la Real Academia de Cultura Valenciana, tenint en conte la seua condicio de Fundació Pública, la llegislació vigent i modificar alguns preceptes estatutaris per a possibilitar el seu funcionament més agil i eficaç, per al compliment dels seus fins.

Fins 1978, l'Estat Espanyol estava caracterisat per una organisació centralista, seguint la tradició iniciada en 1700 en l'instauració de la dinastia dels Borbons, en un model absolutiste imperant en la major part dels Estats europeus.

En el sigle XIX es consolidà este procés centralisador, en la Revolució Francesa, imponent-se el proyecte d'Estat-Nació. En Espanya este concepte Estat-Nació continuà tot el sigle XIX en el desenroll de l'Estat Lliberal.

No obstant, apareix un moviment fonamentalment cultural i lliterari en un principi, que té com a característica principal la recuperació de l'identitat pròpia, fet que es produïx en aquelles nacionalitats que disponen d'idioma autòcton diferent al castellà o espanyol. En este sentit, els valencians són els primers dins de l'Estat Espanyol en iniciar este procés d'autoafirmació cultural i inclús política que comença en terres valencianes en el sigle XIX, conegut en el nom de Renaixença, que en els orígens tenia el seu centre neuràlgic en la centenària associació Lo Rat Penat..

La Real Acadèmia de Cultura Valenciana és una fundació pública de la Diputació Provincial de Valéncia. El seu orige hem de buscar-lo en 1915, quan esta corporació provincial pensà en crear una entitat que treballara i estudiara la llengua i cultura pròpies dels valencians i és conseqüència llògica de la consolidació de la Renaixença Valenciana.

José Martínez Aloy i del diputat Juan Pérez Lucia, es fundà el que en aquell temps rebé la denominació de Centre de Cultura Valenciana.

A pesar del seu orige en la Diputació de Valéncia, l'Ajuntament de la ciutat de Valéncia pronte es sumà ad este proyecte, fent costat a la nova entitat cultural creada. D'esta manera i ya en 1917, la corporació municipal colaborà en la cessió, per a lloc social, del Saló del Consulat de Mar de La Llonja de la Seda de Valéncia, joya única del gòtic civil valencià i edifici declarat Patrimoni de l'Humanitat. En este saló es fan a hores d'ara els actes més solemnes de l'entitat acadèmica, envoltats per la sobrietat d'un entorn carregat d'història.

Hagué d'estructurar-se la recent creada entitat, dotant-la d'una estructura que li permetera escomençar a funcionar. D'esta manera, inicialment hi havia a soles sis membres que tenien independència de qualsevol atra entitat. També, i degut ad eixe orige públic, hi ha representació de les dos entitats públiques que donaven soport institucional i econòmic al Centre, com ara la Diputació i l'Ajuntament, de manera que als sis membres de fet es sumaven dos diputats i dos regidors, més els cronistes tant de la província com de l'Ajuntament de Valéncia.

Normes d´El Puig:tingueren un reconeiximent oficial, en ser publicada en elles en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana la primera edició de l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana

Encara que els treballs del Centre tenien una demarcació territorial i intelectual molt concreta, sempre vinculats en la llengua i la cultura valencianes, fon l'intenció dels seus responsables l'interrelació en uns atres organismes estatals que li donaren una atra dimensió i reconeiximent fòra del territori valencià.

Aixina en 1946 ingressà en el Patronato ‘ José María Quadrado’ , pertanyent al Consejo Superior de Investigaciones Cientifícas (C.S.I.C.). Este Patronat es transformà posteriorment convertint-se en l'actual Confederación Española de Centros de Estudios Locales (C.E.C.E.L.).

El funcionament i les activitats del Centre anaven aumentant i el seu prestigi també, tot lo qual provocà o facilità que s'adoptara una atra denominació que arreplegara millor l'essència i esperit que havia pres l'entitat. D'esta manera en 1978 passà a denominar-se Acadèmia de Cultura Valenciana, per acort d'una Junta General Extraordinaria que es celebrà per al dit canvi, en la preceptiva aprovació de la Diputació Provincial de Valéncia qui, per ser la fundadora de l'entitat científica i acadèmica, ha de donar el vist i plau a qualsevol modificació estatutària.

Esta nova configuració acadèmica feu que es produira una atra reestructuració, en la creació de noves seccions i l'eliminació d'unes atres.

En 1986, i seguint en l'esperit de promoció i d'interrelació externa, l'Acadèmia fon acceptada dins del Instituto de España com a Acadèmia associada, juntament a unes atres acadèmies d'Espanya.

En 1991 es va vore complida una atra aspiració que els responsables de l'Acadèmia tenien en ment. En est any sa Majestat el Rei En Joan Carles I li concedí el títul de Real, de manera que a partir d'eixe moment, esta entitat que fora fundada per la Diputació Provincial de Valéncia per a l'estudi de la llengua i de la cultura valencianes, era reconeguda i batejada en el nom de Real Acadèmia de Cultura Valenciana, constant aixina en l'actual directori del Instituto de España adés referit.

La Real Acadèmia de Cultura Valenciana dictaminà, en 1991, davant l'absència d'un model ortogràfic oficial que normativisara la llengua valenciana, unes normes conegudes per l'apelatiu de Normes de El Puig, degut a que foren firmades en el Monasteri de El Puig davant numeroses entitats i intelectuals.

Estes normes tingueren un reconeiximent oficial, en ser publicada en elles en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana la primera edició de l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana, i ser usades per la pròpia Conselleria de Cultura de la Generalitat Valenciana per a l'ensenyança del valencià..

Estos treballs d'investigació al voltant de la llengua valenciana feren que l'entitat científica passara a convertir-se en una entitat en arraïlament popular per la seua defensa i recuperació de l'auténtica cultura valenciana, front als continus intents d'anexió llingüística i cultural per part dels qui consideraven la cultura i la llengua valencianes com a part de la cultura i la llengua catalanes sense proves científiques.

A hores d'ara la RACV té reconeiximent oficial i rep subvencions de les institucions públiques, com ara l'Ajuntament de Valéncia, la Diputació de Valéncia i la Conselleria de Cultura de la Generalitat Valenciana. Ademés té convenis de colaboració en unes atres entitats, com ara l'Universitat Cardenal Herrera ? Ceu San Pablo de Valéncia, l'Universitat Politècnica de Valéncia i l'Escola Internacional de Protocol de Valéncia.

FONT: Real Academia Valenciana de la Lengua


Sobre esta noticia

Autor:
Solaz (109 noticias)
Visitas:
569
Tipo:
Reportaje
Licencia:
Distribución gratuita
¿Problemas con esta noticia?
×
Denunciar esta noticia por

Denunciar

Comentarios

Aún no hay comentarios en esta noticia.